FILOSOF-ART

Hª de la Filosofia en Florida Secundària.

EL MITE DE LA CAVERNA ... EN VERSIÓ DIGITAL

El mite de la caverna en versió digital. Les noves tecnologies faciliten l'accés a la lectura però no han de substituir-la. Ací un clar exemple de com és possible usar-les sense perjudici del text platònic. 


Cortesia de La lechuza de Minerva de C. Pérez
Un dels moments més assenyats de l'obra La República són aquestos dos llibres. Els símils del sol i de la línia, a més a més de la coneguda al·legoria de la caverna, són peces totes tres essencials al pensament de Plató, si nogensmenys de la literatura i la filosofia universals. Aquesta literatura filosòfica utilitzada per Plató preten aproximar-se més fàcilment a un lector acostumat a escoltar mites i bona poesia. En tot cas, no cal confondre les intencions de Plató: mostrar-nos la seua concepció de l'educació i del coneixement de l'ànima, així com les reflexions metafísiques i polítiques que les acompanyen, molt lluny totes elles de les intencions soterrades a les explicacions mítiques.

Ací vos presente unes excel.lents diapositives on trobareu bellíssimament representats els grans mites platònics.  Es una obra de la companya Concepción Pérez.


UNA BREU PRESENTACIÓ DE LA TEORIA DE LES IDEES AMB SPARKOL

SPARKOL ens ofereix noves possibilitats per crear materials tant mestres com estudiants. Un exemple fantàstic que no sols depen d'una bona i intuïtiva ferramenta, sinó de moltes coneixements previs. Aprenem la lliçò!!

 

LA FILOSOFIA PRESOCRÀTICA EN UN VÍDEO.



Una nova aportació en video per repassar el pensament presocràtic. Recordeu que cal acumular coneixements i no simplement "passar" per ells i que no deixe saber en nosaltres.








La il.lustració atenesa enfocà la reflexió filosòfica cap als problemes relacionats a la vida en comunitat. Dos són els grans exponents i de gran importància per a la gestació del pensament de Plató: els sofistes i Sòcrates. 

LA IDEA DEL BÉ EN LA FILOSOFIA DE PLATÓ

La ciutat ideal de Piero de la Francesca, 1470

El Bé és la Idea central de la Metafísica platònica. Aquesta Idea acompleix una funció múltiple, complexa en la seua obra. Algunes vegades, en El Convit per exemple, Plató prescindeix d'ella i considera que la Idea de les Idees, la cimera en la jerarquia del món d'allò intel.ligible és la Bellesa. En aquest sentit cal recordar que Plató anomena a la seua ciutat ideal, eixa que pensen junts Adimant, Glaucó i Sòcrates en La República, Cal.lípolis, la ciutat de la bellesa. La unió íntima, indissoluble entre ambdós valors és clara per a Plató. L'Ètica i l'Estètica sempre unides.

Tanmateix, en La República, al llibre VI, Plató reflexiona sobre el Bé a partir de l'analogia amb el sol, la llum, al que anomena el "fill del Bé" i afirma la seua superioritat ontològica i epistèmica sobre la resta de les Idees:

" - ¡Qué inefable belleza -dijo- le atribuyes! Pues, siendo fuente del conocimiento y la verdad, supera a ambos, según tu, en hermosura. No creo, pues, que lo vayas a identificar con el placer.
- Ten tu lengua - dije-. Pero continúa considerando su imagen de la manera siguiente.
- ¿Cómo?
- Del Sol dirás, creo yo, que no sólo proporciona a las cosas que son vistas la facultad de serlo: sino también la generación, el crecimiento y la alimentación; sin embargo, él no es generación.
- ¿Cómo había de serlo?
- Del mismo modo puedes afirmar que a las cosas inteligibles no sólo les adviene por obra del bien su cualidad de inteligibles, sino también se les añaden, por obra también de aquél, el ser y la esencia; sin embargo, el bien no es esencia, sino algo que está todavía por encima de aquélla en cuanto a dignidad y poder. " (República 508 e-509 b)

Estaria Plató d'acord?
Així doncs, el Bé és la causa de la realitat, del coneixement i la perfecció de totes les coses. De igual manera la llum del sol il·lumina l'ànima del que coneix i l'aproxima al coneixement perquè l'ànima és intel·ligència  i busca la racionalitat del món més enllà de les pures aparences visibles i canviants de les coses a les Idees.

En conseqüència l'ànima, la raó humana aspira al coneixement racional del món, del seu ordre, de la seua bellesa, manifestació de les quals és la filosofia entesa com "amor al saber". Per altra banda, d'igual manera que el sol és la font de la vida, origen del "creixement i la alimentació", el Bé és la causa i origen de totes les coses, doncs sota el seu model totes les coses són, esdevenen, tant les intel·ligibles com per imitació d'aquestes les sensibles.

Encara que a primera vista puga semblar que aquestes idees són allunyades de nosaltres no és així. Formen part de creences molt arrelades en la nostra cosmovisió.  Aquest post de La lechuza de Minerva ens ho mostra amb exemples musicals actuals. També és brillant la seua presentació sobre els mites platònics on trobareu la comparació entre el sol i el Bé, 

Però, Plató en La República VII al finalitzar el mite de la caverna ens diu del Bé:

"En fin, he aquí lo que a mí me parece: en el mundo inteligible lo último que se percibe, y con trabajo, es la idea del bien, pero, una vez percibida, hay que colegir que ella es la causa de todo lo recto y lo bello que hay en todas las cosas, que, mientras en el mundo visible ha engendrado la luz y al soberano de ésta, en el inteligible es ella la soberana y productora de verdad y conocimiento, y que tiene por fuerza que verla quien quiera proceder sabiamente en su vida privada o pública."

Puja

ir arriba

Visita altres entrades

Visita altres post