Hª de la Filosofia en Florida Secundària.

LA METAFÍSICA CARTESIANA



Il.lustració per a La vida es sueño de
Calderón de la Barca. 1933. 
A la part IV del Discurs del mètode, Descartes fa un breu repàs als fonaments metafísics del coneixement tal i com els havia exposat a les Meditacions Metafísiques. Producte dels arguments del dubte metòdic, s'intueix la primera certesa, la primera veritat inqüestionable, el cogito, però es necessita justificar l'existència de Deu per poder superar el solipsisme, neutralitzant la poderosa hipòtesi del geni maligne. Sols si es retorna la confiança a la raó humana, serà possible demostrar l'existència del món extern, entés com una res extensa, una substància amb els atributs de l'extensió i el moviment, qualitats primàries aquestes no perceptibles pels sentits, però comprensibles mitjançant la raó i que ens permeten explicar la naturalesa i moviments dels cossos físics, materials.

L'adopció del mecanicisme suposa una innovació front al teleologisme tradicional, que va possibilitar el desenvolupament de la Nova Ciència i del qual sols es defugirà l'ànima humana, aquella substància pensant tan íntimament lligada al cos, però independent d'ell, fins al punt de declarar la seua immortalitat. ¿Com comprendre aquesta íntima unió? ¿Com fer compatible el mecanicisme amb la llibertat?




L'AVENTURA DEL PENSAMENT. DESCARTES per F. SAVATER.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Puja

ir arriba

Visita altres entrades

Visita altres post